L’Observatori RIVUS duu a terme un estudi per conèixer la relació entre l’estiatge i la permanència de la llúdriga a la conca de la Tordera

L’objectiu principal de l’estudi, realitzat a la conca baixa i mitjana de la Tordera en col·laboració amb tècnics del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, és determinar quins factors condicionen la resiliència de la llúdriga i la seva comunitat ecològica en situacions d’estiatge. Per desenvolupar-lo s’han fet servir diversos mètodes de camp, com la pesca elèctrica, la mesura de la qualitat fisicoquímica i estructural de la llera i de les basses generades durant l’estiatge, els mostreigs de llúdriga i l’anàlisi de la seva dieta al laboratori.

Les primeres conclusions indiquen que els efectes negatius de la disminució de cabals sobre la biodiversitat són menors en aquells trams de riu que conserven una major qualitat estructural de l’hàbitat. En aquest sentit, s’ha pogut comprovar que una gran quantitat de peixos passen l’estiu en petites basses isolades dins la llera, on s’han arribat a comptabilitzar fins a 1.723 peixos aïllats en una sola, i que tant la dieta com l’abundància de llúdriga experimenten grans canvis segons la disponibilitat i la tipologia d’aquestes basses. També s’està analitzant quins processos originen aquests espais, destacant el paper de les grans restes llenyoses.

"Tot i que la biodiversitat pròpia dels rius mediterranis presenta notables adaptacions a l'estrès hídric, l'accentuació de l'estiatge en alguns casos està comprometent el seu desenvolupament i ho pot fer encara més en el futur. En aquest context, esdevé fonamental aprofundir en el coneixement sobre com funcionen les conques del Besòs i de la Tordera en situacions d'escassetat d'aigua", apunta Arnau Tolrà, investigador de l’Observatori RIVUS responsable de la línia de seguiment de la llúdriga i de l’estudi.

Recordem que gràcies al “Projecte de seguiment i estudi de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera” s’ha pogut confirmar el retorn i la presència d’aquest mamífer en ambdues conques, així com detectar diferents nuclis familiars. Un dels seus principals objectius és establir mesures de conservació que permetin la protecció de l’espècie i de tota la seva comunitat ecològica, de manera que els resultats permetin integrar nous criteris ecològics en la gestió del medi fluvial.