Fogars de Montclús

Situat a la comarca del  Vallès Oriental i a la vessant sud del Massís del Montseny està format sis nuclis de població disseminats:

• Fogars de Montclús  
• La Costa del Montseny
• Mosqueroles  
• Santa Fe del Montseny  
• Pertegàs    
• Rieral, el

La capital del municipi és Mosqueroles.

Hi ha documentació de l’any 1876 en que l’escut de Fogars de Montclús es troba representat per sant Cristòfolatès que aquest sant es invocat en la parròquia de Fogars, i era costum en els pobles petits emprar l’escut de la parròquia.

A mitjan del segle XX es va canviar l’escut de la parròquia per un del municipi, prenent com a símbol les armes dels Montclús.

A l’any 1981, amb el traspàs de competència sobre els escuts cívics al Govern Català, l’ajuntament de Fogars de Montclús encetà una consulta amb el conseller heràldic Arman de Fluvià, el qual constatà que les armes pures dels Montclús no eren correctes, degut a que el centre de la baronia dels Montclús corresponia al terme de sant Esteve de Palautordera i a falta d’altres elements, es pot recórrer a les armes parlants combinant-les amb les dels Montclús.

D’aquí va sortir l’actual escut del municipi: Escut caironat, de sable,un mont floronat d’argent movent la punta, acompanyat de dos flames o focs d’or, un a cada costat. Per timbre una corona mural de poble.

Aquest escut va ser aprovat per un ple de l’ajuntament el 31 de gener de 1983.

Dins l’any 2000 l’ajuntament de Fogars de Montclús va creure convenient poder tenir una bandera pròpia del municipi, i va estudiar diverses propostes tot seguint les pautes heràldiques establertes per Armant de Fluvià basades en les característiques de l’escut del municipi.

Finalment la bandera quedà establerta així: Bandera apaïsada, de proporcions dos d’alt per tres de llarg, tricolor horitzontal negre, amb la foguera groga de l’escut centrada al primer terç vertical, blanca i groga.

La bandera va ser aprovada per un ple de l’ajuntament el 21 de setembre de 2004.

Fogarencs i fogarenques

El nom de Fogars de Montclús està format per un nom simple i un altre compost. Fogars – del llatí vulgar filicarias , “falgueres” Mont – del llatí monte , “muntanya” Clus – del llatí vulgar cluso , que té praderies o espais closos per pasturar els ramats. El lloc de Felgars o Falgars es documentat en els anys 1066 i 1082, referint-se en el lloc on hi havia l’església de sant Cristòfol de Fogars.

El nom de Montclús se li dóna pel fet de trobar-se dins la demarcació del castell dels senyors de ses Agudes, els quals en el segle XIII s’instal·laren en el castell de Montclús.

Hi ha també la versió de que el nom de Fogars ve dels “focs” o “fogatges” existents en el terme.

A banda del nom actual de Fogars de Montclús, en diferents documents, surt esmentat aquest lloc o terme com a: Falgars, Falgás, Folgars, Fogás i fins a mitjans del segle XIX surt documentada la parròquia de sant Cristòfol de Fogás de Montseny i en altres llocs com a Fogars i parròquies.

L’home de Fogars de Montclús de bon primer va ser agricultor i els seus conreus eren de cereals, patates, vinya, oliveres, pomeres, farratges i pastures pel bestiar, aquestes últimes varen ser motiu d’aparició dels emprius, principalment en la vall de sta. Fe.

Amb el temps va aparèixer la ramaderia essent de destacar els ramats d’ovelles, que avui dia encara existeixen, el bestiar boví per la producció de llet i els porcs que junt amb l’aviram i el hort eren la font principal d’alimentació del mas.

Una altre font de riquesa econòmica eren els aprofitaments del bosc, essent els principals la fusta, la llenya i el carbó vegetal, i de menys importància, les pinyes, les pipes de bruc i els costals o feixines pels forns de pa o les bòbiles.

Una altra activitat varen ser els pous de neu o glaç situats per sota del Turó de l’ Home, principalment entre els segles XIX i XX, si bé aquesta activitat ja era prou antiga, doncs prop del Turó Gros hi ha el Pou del Comte, el qual sembla ser proveïa de glaç el castell de Montsoriu.

Com a activitats molt antigues, tanmateix però avui dia desaparegudes, eren les fargues (al Rieral i al Pertegàs), i el molins (el de can Illa i el de Viladecans, a La Tordera i el Molinot en el Rifer).

Des de finals del segle XIX fins fa poc temps va estar funcionant l’ única indústria del municipi, coneguda per tothom per La Metilena, en ella si portaren a cap diferents activitats, en primer lloc com a indústria tèxtil de catifes, després com a destil·leria de fusta (d’ on li ve el nom), com fàbrica de caixes de mort i finalment com a indústria de tints.

Degut al clima ideal per la prevenció i tractament de la tuberculosi en diferents indrets del municipi ( sols cal veure en el “Manual practico de medicina interna” del Dr. A. Von Domarus, director de la secció de medicina interna de l’ Hospital Municipal de Berlín, editat al 1923 que recomana dins d’ Espanya el lloc de La Costa de Montseny per la cura de la tuberculosi) a l’any 1928 es va concebre un projecte per edificar un sanatori, sota de la Collada Fonda i un hotel al coll de sta. Helena, a més de una sèrie de funiculars i telefèrics per donar-les-hi accés. Al final però el projecte quedà arxivat.

Avui dia amb la davallada de l’agricultura i la ramaderia i amb l’èxode de la pagesia en busca d’altres ingressos més bons i fàcils, l’activitat del municipi s’ha decantat cap el turisme, creant una variada oferta de serveis, restaurants, hotels, fondes, càmpings, àrees d’esplai i acampada, escoles de natura, cases de colònies, turisme rural, i entre tots, llocs on es poden trobar productes de collita pròpia de la pagesia i productes artesanals creats dins el mateix terme.